Acomiadament

Vull dir que m’agradat moltissím l’experiència de descobrir el món dels blogs i ser partícep d’un. Penso que és un eina molt útil per compartir experiències amb la gent, en especial amb els nostres companys de classe. A més de compartir, mos permet saber que pensen  o opinen el nostres visitants gràcies a l’opció de poder escriure comentaris a cada una de les entrades.

Com a conseqüència de finalització d’aquesta assignatura he de deixar aquest blog com un punt i a part. Espero qualque dia no molt llunyà poder-li donar continuïtat i dedicar-li més temps, ja que aquesta vegada no l’he gaudit tot el que m’hagués agradat per motius acadèmics i laborals; i poder compartir moltes més coses amb tot voltros.

També vull donar les gràcies a les dues nostres mestres per engrescar-nos a participar en aquest món.

Espero que hagueu gaudit del meu blog tant com jo ho he fet de realitzar-lo.

Fins aviat bloggers!!

Assoliment de les competències

Assoliment de les competències

La primera entrada d’aquest blog la vaig dedicar a reflexionar sobre quines competències relacionades amb l’assignatura tenia adquirides. Poc dies després vaig fer una altra per reflexionar sobre com aconseguir aquelles que me mancaven. Aquestes competències eren:

-Accedir i revisar altres blogs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació

-Contrastar allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen.

Després de les feines fetes al llarg d’aquest quadrimestre he aconseguit assolir la primera gràcies al fet de poder compatir i consultar els blogs de totes les meves companyes de classe. La segona, crec que com no he hagut de fer pràctiques i quan les vaig realitzar en el seu dia no vaig tenir la sort de poder accedir als documents del centre, encara me queda una mica penjada; al manco fins l’any que ve quan realitzi les pràctiques a 3-6 o faci feina com a tutora.

D’altra banda he pogut millorar aquelles que al princi d’aquesta aventura tenia assolides. Algunes de les que crec més importants són: ser més autònoma en el meu aprenentatge,  descriure el que vull aprendre i els objectius que em propós,  identificar i comparar bones pràctiques, fer-me preguntes sobre el meu propi procés d’aprenentatge o reflexionar sobre els meus errors per trobar maneres de millorar en la meva actuación professional, entre d’altres.

Pel que fa a les competències de Perrenoud crec que fins que no faci les pràctiques el proper curs, no les tendré assolides.

2.4->He reflexionat sobre el que ha estat en meu procés d'aprenentatge envers les competències de l'assignatura

Projectes de millora, bones pràctiques i documentals...

En les darreres sessions de classe els nostres companys han presentan el seus projectes de millora, algunes bones pràctiques i alguns documentals realitzats per ells mateixos relacionats amb el món de  l’Educació Infantil, més concretament a l’etapa 0-3, ja que la gran majoria dels companys realitzen les pràctiques en centres dedicats a aquest primer cicle.

Els projectes de millora ens han ajudat a ser conscients que no existeix un centre d’educació infantil que siga perfecte, sino que sempre hi ha coses que es poden millorar en diferents àmbits. Com hem vist en alguns dels projectes de millora alguns d’aquest aspectes a millorar podrían ser el paper de la mestra dins l’aula, els patis, la psicomotricitat, l’art, els espais exteriors o els ambients. A més gràcies, a la feina dels nostres companys hem après a com es poden dur a terme les millores en aquests àmbits tractats i els problemes que en podem trobar a l'hora de fer-los.

D’altra banda, gràcies a les bones pràctiques, ens hem pogut adonar de l’importància d’aquestes. De com una activitat tant quotidiana com pot ser fer-se nets els mocs, es pot convertir en un racó més a les nostres aules. Al mateix temps, aquestes bones pràctiques fan que un centre sigui únic que tingui qualque cosa que el faci diferent de la resta, com pot se la disponibilitat d’un gran hort escolar, on tothom està convidat a participar, mestres, alumnes i famílies.

En els documentals, els temes tractats  han estat amplis. S’ha comenát per tractar l’importància de rutines com el “bon dia”o hàbits com el canvi del bolquers; fins l’importància de les parets als centres escolars;  passant per la visió dels infants sobre el joc, la convivència de les famílies a un centre infantil o l’atenció dels nins de les necessitats educatives especials en l’etapa d’infantil.

Tot això m’ha fet veure que l’Educació Infantil, abarca molts de temes, i que cada un d’ells ha de ser tractat, sense que mos passin cap ni un desaperçabuts. S’ha de tenir cura de tots els detalls siguin de l’aspecte que siguin. Per això mos hem d’aturar, observar-los, avaluar-los i millorar-los fins a que siguin allò més òptim que podem oferir als nostres alumnes.

4.2-> Amb aquestes exposicions dels meus companys a classe he après a identificar algunes bones pràctiques.

5.4 -> Gràcies als comentaris que han fet les companyes envers de les oposicions a l'hora d'aplicar en els seus centres els seus projectes, he adquirit un poc més aquesta comptència.

Valoració del nostre documental "LA VIDA D'UNA MESTRA"

En primer lloc vull comentar que ens ha estat impossible poder compartir amb tots vosaltres el nostre documental. Per problemes tècnics amb el format del vídeo no hem pogut realitzar la pel·lícula, i per tant, no vos ho hem pogut mostrar a classe i tampoc serà possible fer-lo mitjançant aquest blog. Només tendran el plaer de visualitzar-lo les nostres mestres.

Hem tingut la sort de comptar amb la col·laboració de na Juana, la qual ens va rebre amb molta amabilitat a la seva escoleta, i, per tant, ens va facilitar poder dur a terme l’idea original del nostre documental.

 A part d’aquesta dificultat que vos he comentat a l’inici d’aquesta entrada hem tingut uns altres, però de menor importància. Una de les primeres dificultats va ser que quan realitzàrem la promoció del documental, el gravàrem amb una càmera fotogràfica  i la qualitat de l’imatge no va ser la desitjada. Per tant, havíem d’aconseguir una càmera de vídeo pel dia de la gravació a l’escoleta, ja que cap de nosaltres en tenia. Finalment aconseguírem una. Una vegada el varem tenir tot gravat,vàrem haver de cercar  una versió del programa d’edició utilitzat que fos compatible amb els vídeos  de la càmera.

Un altre incovenient va ser que quan varem realitzar el guió, com que teníem pensat realitzar una entrevista, ens varem trobar que havíem recopilat massa preguntes; i que si les fèiem totes el documental ens quedaríem massa llarg. Per tant vàrem haver de fer una selecció d’aquelles més significatives.

El dia de la filmació  filmàrem vàries tomes, que després en realitzar el muntatge vàrem fer una selecció de les que havien quedat més bé, algunes hauria estat bé tornar-les a gravar, però era una mica difícil tornar a l’escoleta, ja que el dia que hi vàrem anar na Joana va fer un gran sacrifici per concedir-nos una mica del seu temps.

Teníem clar que el nostre documental duria música, però ens va duu un parell de dies prendre aquesta decisió. Volíem trobar música que s’identificà amb la temàtica del mateix.

Altres de les dificultats va estar en poder quedar  totes quatre per fer el muntatge del vídeo, ja que hi volíem estar totes presents per prendre les decisions en grup,  però per motius laborals, acadèmics i de distància ens era una mica complicat poder compaginar-nos.

Després de moltes hores sacrificades per a que tot quedàs perfecte i al nostre gust, varem obtenir un documental del qual ens sentim molt orgulloses del seu resultat final.A totes les components del grup, Isabel, Leticia, Petra i jo mos ha sabut molt de greu no poder compartir tota la feina que ens ha duit realitzar aquesta tasca. Pensam que hauríeu gaudit vegent-lo tant com nosaltres fent-lo. Però com ja sabeu tots els qui heu hagut de realitzar un documental duu molta feina i de vegades es presenten molts de contratemps de darrera hora difícils de solucionar.

5.4 ->  Com que nosaltres no hem hagut de realitzar projecte de millora ni bones pràctiques, hem traslladat aquesta competència al nostre documental. Comento els obstacles i les dificultats en l'elaboració del nostre documental

Bebés : La aventura de la vida comienza

Bébés: La aventura de la vida comienza

En aquest documental es pot veure el primer any  de vida de quatre infants en diferents llocs del món. Els protagonistes són na Mari (Japó),  en Ponijao (Namibia), en Bayarjagal (Mongolia) i na Hattie (Estats Units).

He triat aquest documental perquè m’ha parescut molt interessant el fet de poder veure com creixen els nadons segons les seves cultures. Al mateix temps, també podem  veure diferents concepcions d’infants. A més a més es pot veure l’evolució dels infants en diferents àmbits: social, emocional,psicotriu, llenguatge...

La vida de na Hattie i de na Mari són molt semblants, ja que totes dues viuen en entorns més civilitzats i moderns. En canvi la vida d’en Ponijao i en Bayarjagal són una mica més primitives, sobretot la del primer infant, que viu sense tenir cap llar condicionada, cosa que si té el segon, encara que no tan bé acondicionada com les dues nines.

 Aquest  dos nins són els que, tal vegada, m’han cridat més l’atenció, ja que pràcticament són els que viuen envoltats de la natura i amb companyia exclusiva dels seus germans i les seves mares, en cap moment apareix la figura paternal, al manco no hi apareix al llarg del documental.

La conclusió que he tret d’aquest documental és que tots els infants, siguin de la cultura i procedència que siguin tots són infants i en els seus entorns respecten les seves necessitats, les seves curiositats, la seva autonomia, les ganes de descobrir el món que els envolta...

Vos convido a tots a veure-lo i passar una bona estona descubrint la vida d'aquest quatre nadons!

2.6-> He dit el motiu de l'elecció d'aquest documental

1.1-> He accedit a la xarxa per poder trobar documentals i trobar algú del meu interés.

Promoció del nostre documental

El nostre documental es basa en la vida diària que té una mestra d’educació infantil en el seu àmbit tan personal com professional.

Actualment, com a futures mestres d’educació infantil ens persegueixen qüestions sobre la nostra possible futura vida. Aquest documental que estem preparant amb molta il·lusió cerca poder mostrar als espectadors una experiència real de la vida d’una mestra titula tant d’educadora com de mestra d’infantil, la qual ha accedit a fer-nos aquest gran favor protagonitzant la filmació. Aquesta ens dóna a conèixer la seva professió amb els avantatges i inconvenients, els sentiments que li prové tota la seva feina, l’amor als infants i més, paral·lelament amb la seva vida personal, la família, l’habitatge i fills, així com les derivacions d’una jornada a altra.

En aquest vídeo vos deixam un petit avenç per a que vos faceu una idea del que serà el nostre documental. 

Esperem que vos agradi i vos deixi amb les ganes de veure la producció completa!!

Bones pràctiques

En aquesta entrada compartiré tres bones pràctiques d'algunes de les meves companyes que actualmente realitzen pràctiques a centres infantil de 0- 3 anys. Espero que vos agradin tant com m'han agradat a mi.


Racó del moc

Hola Sandra!

Primer dir-te que enhorabona per la teva bona pràctica. És molt original haver fet un “racó de moc”. Penso que és molt útil ja que moltes vegades els infants estan amb els mocs penjats fins que les mestres ens adonem i els fèiem nets o fins que nosaltres els proporcionem un   bocinet de paper per a que ells se’ls facin nets tots sols.

Aquest racó permet que ells cobreixin la seva necessitat d’estar nets, és a dir, se podria incorporar ben bé com un hàbit més d’higiene dins l’aula,  ja que moltes vegades passa totalment desapercebut com a tal. Si els infants són capaços de rentar-se les mans, també són capaços d’anar a cercar un bocinet de paper i fer-se net ells mateixos el nas sense l’ intervenció de la mestra.

Crec que totes les aules, encara que no puguin tenir un racó específic com el cas del teu centre de pràctiques, seria adient tenir un rotllo de paper higiènic dins l’aula  a l’abast dels infants i no tenir-ho enfora del seu abast, com passa en la majoria dels casos. Si que es vere que s’ha de tenir en conte que això  no es podria dur a terme a principi de curs, ja que el rotllo de paper seria una jugueta més de l’aula i n’hi hauria paper per tot arreu.  Així que com heu fet en el teu centre és adient dur-lo a terme a partir del tercer trimestre més o manco que ja els alumnes són un poquet més grans.

Gràcies per haver compartit aquesta gran idea!!

Descompartimentació d'espais

Hola Maria!!

M’ha agradat molt la teva elecció. Penso que aquesta pràctica se podria dur a terme a qualsevol escoleta que tingui espais comuns amplis per poder-ho dur a terme, ja que òbviament a una petita seria una mica difícil  però no impossible.

És molt bonic que els infants puguin sortir de l’aula ja que en moltes ocasions els infants no tenen aquesta oportunitat, bé com ja he comentat abans, perquè l’infraestructura de l’escoleta no ho permet, o bé perquè les mestres no ho volen dur a terme. Aquesta apertura dels espais permet que els alumnes coneguin i mantinguin contacte amb els companys de les diferents etapes i el contacte amb la resta de mestres.  També permet la lliure elecció dels infants perquè permet que els infants juguin allà i amb qui més s’estimen dels seus companys d’aula o de centre.

D’altra banda, crec que també fomenta la cohesió de l’equip de mestres, ja que això en gran part és fruit del seu treball en equip.

Enhorabona!! Gaudeix molt del temps que et queda!! ;)

Setmana del protagonista

Hola Xisca!

M’ha agradat molt la teva bona pràctica. El que més m’ha agradat ha estat que se li dediqui tota una setmana sencera al protagonista. He tingut ocasions de poder presenciar aquesta activitat però sempre se li ha dedicat un dia o dos com a molt, però mai una setmana sencera i només s’ha fet l’activitat del àlbum que prèviament ha realitzat l’infant amb la seva família. Per aquest motiu m’ha cridat l’atenció la teva proposta.

Me pareix molt bé que les famílies puguin participar dins l’aula, i no només des de ca seva, amb el fet de poder entrar dins l’aula del seu fill/a i poder contar la seva història. Això també permet alhora que les famílies coneguin un poc més l’aula del seu fill/a i el vincle familia-escola sigui un poc més estret.

A part és molt bona l’idea de que a la festa es pugui compartir amb infants d’altres aula, ja que permet que els alumnes ampliïn les seves relacions socials amb companys del centre i no només del seu aula.

Gràcies per compartir aquesta bona pràctica. Gaudeix molt del temps que et queda.

1.3-> Per poder fer aquesta entrada he hagut de mirar els blogs de les meves companyes de pràctiques i escollir tres dels que més m'han cridat l'atenció.

4.2-> He identificat tres bones pràctiques i les he comentat.

Guió documental " La vida d'una mestra a Mallorca"

El tema que hem pensant per fer el nostre documental és el de “La vida d’una mestra a Mallorca”. Els protagonistes que intervindran al documental són mestres de infantil del primer cicle, algunes amb el títol de FP de grau superior d’educació infantil i d’altres amb la carrera de magisteri.

Justificació.

Trobem que aquest tema és molt interessant ja que serà un viatge que ens traslladarà a la nostra futura professió. A més, ens aportarà diferents metodologies i estils dins cada aula, una manera de fer, una manera de pensar. Cada mestra educa als seus infants segons les creences que tenen cada una d’elles, per tant segons les seves concepcions, perspectives i experiències desenvoluparan de cada mestra.

Per altre banda, podrem adonar-nos dels avantatges i inconvenients que recauen a n’aquesta professió.

 Objectius

* Conèixer el dia a dia d’una mestra.

* Adonar-nos de la realitat educativa actual a través del pensament d’una mestra.

* Conèixer els avantatges i inconvenients d’exercir de mestra d’educació Infantil.

* Saber les diferents opinions de les mestres i d’altres membres de la comunitat educativa

El nostre guió es basarà en com és el dia d'una mestra, des de que aixeca al matí fins que torna a ca seva després de la feina. Observarem quina és la seva actitud amb els infants, quina és la seva forma de fer feina amb els nins. A més, també podrem veure entrevistes amb mestres i l'opinió que té la gent del carrer de la nostra futura professió. Així que anirà destinat a totes aquelles persones que estiguin interessades en el món de l'educació infantil.

Tindrà una durada de 15 minuts aproximadament. Es realitzarà segons els dies que establirem prèviament amb les nostres convidades a participar al documental. A part, nosaltres ens organitzarem de tal manera que puguem discutir aspectes rellevants per fer aquest documental.

Esperem que vos agradi!!

2.3 -> Expós els objectius que ens hem proposat el meu grup per al documental i amb ells el que volem aprendre de ell.

3.1-> Ens hem plantejat preguntes sobre el que hem vist al centre per poder elaborar les entrevistes que sortiran al nostre documental.

El temps i els espais a les escoles d'infantil

En l’escola infantil s’ha de tenir molta cura pel que fa al temps i als espais que envolten als infants. És molt important com distribuïm les activitats i com estan decorades les nostres aules i els materials que endins podem trobar.

Referent al temps, sobretot en la primera etapa d’infantil (0-3 anys), s’ha de tenir en compte les necessitats bàsiques dels infants. Als horaris de les escoles se’ls ha de dedicar un temps per als moments de higiene, menjar i descans dels infants. A part, hem de tenir present no omplir el temps amb activitats que sempre siguin dirigides. No passa res si als nostres horaris queden hores buides on no sabem quina activitat fer, ja que les poden aprofitar per activitats lliures on els alumnes facin allò que s’estimen més, ja sigui mirar un conte, dibuixar, jugar als diferents racons del aula, etc.

Moltes vegades ens podem trobar amb horaris que són  molt tancats i  molt estrictes, és a dir que  no permeten cap tipus de canvis, i si un dia a la setmana toca una activitat determinada no es pot canviar per una altra que sigui proposada pels infants o que hagi sortit d’una forma espontània.  Els horaris han de ser flexibles i oberts, han de permetre canvis de darrera hora. També és convenient que no tots els dies es facin les mateixes activitats, com l’exemple que varem poder veure a classe on cada dia es duien a terme les mateixes activitats; sinó realitzar una activitat determinada una vegada per setmana o vàries vegades per setmana, però no fer les mateixes activitats un dia, un altre i un altre més. L’ únic que és pot repetir als nostres horaris dia tras dia són les rutines, com per exemple la del bon dia, els moments d’higiene, el menjar i el descans.Tampoc se’ns a d’oblidar la distribució del temps, és a dir quant de temps li dediquem a les diferent activitats, ja que la capacitat d’atenció dels infants en aquestes edats és molt curta.

En quant els espais, cal dir que s’han de organitzar de tal manera que han de permetre l’autonomia dels infants. S’ha de tenir en compte que els materials estiguin a l’abast dels infants i siguin atractius per ells. Han de permetre les interaccions entre els infants.Al mateix temps, ha de facilitar la comunicació entre els adults(mestre i families) i d’aquests amb els alumnes.

1.2 -> En aquesta entrada reflexiono sobre les bones pràctiques professionals pel que fa a l'espai i al temps.
3.2 -> Reflexiono sobre la distribució del temps  i del espai als centres d'infantil.

Possibilitats educatives d'un documental

Per mi, un documental és una eina molt potent per adquirir coneixements. Els documentals ens aporten informació d’allò  més curiós i misteriós de tot el que ens envolta. Gràcies a ells i a  la gran varietat temàtica que existeix, podem obtenir informació de molts de camps. A part, fan que reflexionem, pensem, plantegem allò que crèiem saber. Fan que reestructurem els nostres coneixements.

Una de les tasques que hem de dur a terme en aquesta assignatura és l’elaboració d’un documental sobre el món de l’educació infantil, en concret de l’etapa dedicada als infants de 0-3 anys, sobre uns dels aspectes que considerem que és important destacar.

El profit que poden treure els nostres companys del nostre futur documental depèn dels objectius que nosaltres ens plantegem, l’ informació que volem destacar i que, per tant,  volem que ells es quedin, és a dir, depèn de cap a on enfoquem la nostra feina. El que això aportí a cada un d’ells dependrà de l’ informació prèvia que tinguin, si ja tenien nocions, si dominen ja el tema exposat, si en saben molt o poc... Segons aquesta,  farà que el nostre aspecte tractat al documental els sigui més o manco  interessant i per tant l’aportació sigui major o menor.

Alguns dels aspectes que penso que seria interessant tractar al nostre documental, podria ser una jornada a una escoleta, és a dir, com és el dia a dia. També seria interessant fer un documental sobre com viu un infant l’adaptació a l’escola, inclús poder veure com és viscuda  per infants diferents de la mateixa etapa, o d’etapes diferents i com també és viscudes per les famílies i la mestra. Un altre tema que seria interessant mostrar és l’ importància de les rutines i dels horaris pels infants, per consciencia a aquelles famílies que no en tenen cura d’aquest fet i ho passen per alt.

El ventall de temes que es poden tractar entorn el món de l’educació infantil, en concret l’etapa 0-3, és molt ampli, ja que n’hi ha moltes coses a l’educació infantil que només sabem aquells professionals que per sort tenim contacte amb aquest món, però que la resta de  la gent, inclús les famílies, desconeixen.  Poden ser temes tant de l’àmbit educatiu, com aquells que estan relacionats amb el desenvolupament global de l’infant.

1.1  -> He cercat informació sobre els documentals per veure què podia afegir a la meva entrada i saber un poc més sobre ells, i ser capaç de resoldre aquesta activitat proposada a  l’assignatura

1.3 -> Abans d’escriure la meva entrada he mirat alguns blogs de les meves companyes per nodrir-me de les seves aportacions.

Com puc millorar les meves competències?

A la primera entrada d’aquest blog vaig comentar grosso modo quines de les competències generals tenc assolides.

En l’entrada que ara escric comentaré quines de les subcompetències podria millorar i com crec que com ho podria fer.

Fins ara no he tingut l’oportunitat de revisar altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació perquè mai havia tingut aquesta idea ni tampoc he tingut ocasió. Si que és veritat que  moltes vegades he cercat informació per internet, però mai se m’havia ocorregut consultar blogs de gent dedicada a l’Educació Infantil.  Crec que gràcies en aquest projecte la podré assolir.

En quant a la contrastació d’allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen,  he de dir que al meu període de pràctiques no vaig tenir aquesta sort de poder consultar els documents del centre, i durant la meva vida laboral, tampoc, ja que la meva feina ha estat com auxiliar i mai he disposat temps de poder-los consultar. Esper que el dia que pugui arribar a ser tutora d’aula poder contrastar els documents amb el que fer de l’escoleta. Tal vegada també  el puc assolir l’any que ve quan realitzi les pràctiques de 3-6  a una escola, si  n’hi ha un mica més de sort i puc tenir accés als documents.

Pegant una ullada a totes les subcomptències crec que les que aquí he comentat són les que me queden per assolir. 

2.7-> En aquest cas més que els meus errors he reflexionat sobre les meves mancances i he comentat com les puc aconseguir .

2.3-> Al mateix temps que reconec les meves mancances m'estic proposant objectius que he de treballar més.

Love is in the air...

En aquesta entrada vos contaré una petita anècdota que  vaig  poder presenciar durant les meves pràctiques fa tres anys a l’aula dels “Metges”(aula 2-3 anys) de l’Escoleta Ciutat Antiga.

Els protagonistes d’aquesta petita història són na Juliana i n’Andrés, dos dels alumnes més grans d’aquesta aula. Quan això va succeir tot dos estaven a punt de fer els  3 anys.

Era l’hora del dinar i tots els infants estaven asseguts a taula esperant a que els hi poséssim el seu baverall.  Jo duia a terme aquesta tasca, mentre la tutora d’aula preparava els  plats amb el menjar. Els nins estaven molts xerradors aquell dia i havia molt de renou dins l’aula. 

De sobte entre tant de trull ens vàrem adonar que aquest dos infants començaven a abraçar-se. La tutora i jo sense dir res continuàrem observant-los, mentre cada una seguia amb la seva feina. De cada vegada les abraçades eren més i més intenses. Entre tant i tant se’n donaven petons innocents a les galtes.

Passada una estona, varen deixar aquestes mostres d’estima tan dolces. Minuts després es tornaren a abraçar, però en aquesta ocasió es  varen besar  als llavis aferrant-se ben fort.Donat aquest esdeveniment, la tutora va demanar als infants si eren novios, a la qual cosa n’Andrés va dir: “Si, na Juliana és la meva novia” i tot d’una la va tornar a agafar entre els seus braços i la va a torna a besar als llavis.

Vaig trobar aquest esdeveniment molt graciós i tendre, però me varen sorgir molt de dubtes, com per exemple si l'actuació d’aquests dos infants va ser només imitació del nostre món d’adults, o si realment dues criatures, relativament tan petites, tenen la capacitat de fer aquestes mostres d’enamorament, si de veritat aquestes actituds els varen néixer del seu interior o varen ser fruit dels seus records..

La veritat és que mai he tornat a presenciar una situació com aquesta, al manco no tan intensa. Segurament molt de vosaltres haureu vist a dos infants donant-se un “besito” innocent i vos penseu que estic exagerant, però la seva mestra, que ja duia moltíssims d'anys en aquesta professió, va quedar tan bocabadada com jo.

1.3 -> Per fer-me una idea de com podia fer aquesta activitat he consultat els blogs dels meus companys.

2.5 i 4.3-> En es final del relat he expressat els meus dubtes i he fet hipòtesis davant aquesta situació dins l'aula

El meu punt de partida entorn les diferents competències de l'assignatura

En aquesta entrada comentaré les meves competències relacionades amb l’assignatura i amb les competències professionals que proposa Perrenoud.

Competències de l'assignatura

Fent referència a l’autonomia del meu aprenentatge crec que la tenc bastant assolida, ja que sempre que no entenc qualque  cosa o no sé fer-la, faig ús de les eines que tenc al meu abast, per tal d’entendre-les .

En quan a la reflexió del meu procés d’aprenentatge he de dir que som capaç de reconèixer els meus punts febles i els forts, sempre s’han de tenir presents per dur a terme un bon aprenentatge. D’altra banda sempre intent aprendre dels demés perquè hom no és mai perfecte, i sempre se pot treure profit dels coneixements, opinions i formes de fer de la gent del nostre envoltant.

La tercera competència, analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centre d’Educació Infantil,  la tenc un poc treballada gràcies al meva experiència laboral que m’ha permès conèixer diferents formes de fer de diferents escoletes i al període  de pràctiques del FP. El mateix em succeeix amb la quarta, relacionada sobre el anàlisi i la reflexió dels processos d’ensenyament- aprenentatge.

Pel que fa a la darrera competència,  reflexiona sobre el procés de millora crec que també la tenc prou assolida, ja que em tingut ocasió de fer projectes de millora en diverses assignatures.

Encara que pens que en general tenc assolides la majoria d'aquestes competències, crec que sempre se poden millorar i tenir-les millor assolides i treballades al llarg de la carrera.

Competències  professionals

 Pel que fa a les competències professionals tenc molt poques assolides, ja que encara haver fet les pràctiques i fer feina amb infants, aquestes competències crec que s'assoleixen més quan s'és tutora d'aula, i no una auxiliar com n'és el meu cas. Una de les que crec que tenc és la capacitat d'afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió i  organitzar i animar situacions d'aprenentage.

2.1-> Per poder ver aquesta entrada he hagut de reflexionar per arribar a quines competències he assolit al llarg de la meva trajectòria en els meus estudis entorn l'Educació Infantil.

2.4 -> M'he demanat a mi mateixa, abans d'escriure aquesta entrada, com ha estat el meu aprenentatges d'aquestes competències, encara que aquí no es reflecteixi.