Bones pràctiques

En aquesta entrada compartiré tres bones pràctiques d'algunes de les meves companyes que actualmente realitzen pràctiques a centres infantil de 0- 3 anys. Espero que vos agradin tant com m'han agradat a mi.


Racó del moc

Hola Sandra!

Primer dir-te que enhorabona per la teva bona pràctica. És molt original haver fet un “racó de moc”. Penso que és molt útil ja que moltes vegades els infants estan amb els mocs penjats fins que les mestres ens adonem i els fèiem nets o fins que nosaltres els proporcionem un   bocinet de paper per a que ells se’ls facin nets tots sols.

Aquest racó permet que ells cobreixin la seva necessitat d’estar nets, és a dir, se podria incorporar ben bé com un hàbit més d’higiene dins l’aula,  ja que moltes vegades passa totalment desapercebut com a tal. Si els infants són capaços de rentar-se les mans, també són capaços d’anar a cercar un bocinet de paper i fer-se net ells mateixos el nas sense l’ intervenció de la mestra.

Crec que totes les aules, encara que no puguin tenir un racó específic com el cas del teu centre de pràctiques, seria adient tenir un rotllo de paper higiènic dins l’aula  a l’abast dels infants i no tenir-ho enfora del seu abast, com passa en la majoria dels casos. Si que es vere que s’ha de tenir en conte que això  no es podria dur a terme a principi de curs, ja que el rotllo de paper seria una jugueta més de l’aula i n’hi hauria paper per tot arreu.  Així que com heu fet en el teu centre és adient dur-lo a terme a partir del tercer trimestre més o manco que ja els alumnes són un poquet més grans.

Gràcies per haver compartit aquesta gran idea!!

Descompartimentació d'espais

Hola Maria!!

M’ha agradat molt la teva elecció. Penso que aquesta pràctica se podria dur a terme a qualsevol escoleta que tingui espais comuns amplis per poder-ho dur a terme, ja que òbviament a una petita seria una mica difícil  però no impossible.

És molt bonic que els infants puguin sortir de l’aula ja que en moltes ocasions els infants no tenen aquesta oportunitat, bé com ja he comentat abans, perquè l’infraestructura de l’escoleta no ho permet, o bé perquè les mestres no ho volen dur a terme. Aquesta apertura dels espais permet que els alumnes coneguin i mantinguin contacte amb els companys de les diferents etapes i el contacte amb la resta de mestres.  També permet la lliure elecció dels infants perquè permet que els infants juguin allà i amb qui més s’estimen dels seus companys d’aula o de centre.

D’altra banda, crec que també fomenta la cohesió de l’equip de mestres, ja que això en gran part és fruit del seu treball en equip.

Enhorabona!! Gaudeix molt del temps que et queda!! ;)

Setmana del protagonista

Hola Xisca!

M’ha agradat molt la teva bona pràctica. El que més m’ha agradat ha estat que se li dediqui tota una setmana sencera al protagonista. He tingut ocasions de poder presenciar aquesta activitat però sempre se li ha dedicat un dia o dos com a molt, però mai una setmana sencera i només s’ha fet l’activitat del àlbum que prèviament ha realitzat l’infant amb la seva família. Per aquest motiu m’ha cridat l’atenció la teva proposta.

Me pareix molt bé que les famílies puguin participar dins l’aula, i no només des de ca seva, amb el fet de poder entrar dins l’aula del seu fill/a i poder contar la seva història. Això també permet alhora que les famílies coneguin un poc més l’aula del seu fill/a i el vincle familia-escola sigui un poc més estret.

A part és molt bona l’idea de que a la festa es pugui compartir amb infants d’altres aula, ja que permet que els alumnes ampliïn les seves relacions socials amb companys del centre i no només del seu aula.

Gràcies per compartir aquesta bona pràctica. Gaudeix molt del temps que et queda.

1.3-> Per poder fer aquesta entrada he hagut de mirar els blogs de les meves companyes de pràctiques i escollir tres dels que més m'han cridat l'atenció.

4.2-> He identificat tres bones pràctiques i les he comentat.

Possibilitats educatives d'un documental

Per mi, un documental és una eina molt potent per adquirir coneixements. Els documentals ens aporten informació d’allò  més curiós i misteriós de tot el que ens envolta. Gràcies a ells i a  la gran varietat temàtica que existeix, podem obtenir informació de molts de camps. A part, fan que reflexionem, pensem, plantegem allò que crèiem saber. Fan que reestructurem els nostres coneixements.

Una de les tasques que hem de dur a terme en aquesta assignatura és l’elaboració d’un documental sobre el món de l’educació infantil, en concret de l’etapa dedicada als infants de 0-3 anys, sobre uns dels aspectes que considerem que és important destacar.

El profit que poden treure els nostres companys del nostre futur documental depèn dels objectius que nosaltres ens plantegem, l’ informació que volem destacar i que, per tant,  volem que ells es quedin, és a dir, depèn de cap a on enfoquem la nostra feina. El que això aportí a cada un d’ells dependrà de l’ informació prèvia que tinguin, si ja tenien nocions, si dominen ja el tema exposat, si en saben molt o poc... Segons aquesta,  farà que el nostre aspecte tractat al documental els sigui més o manco  interessant i per tant l’aportació sigui major o menor.

Alguns dels aspectes que penso que seria interessant tractar al nostre documental, podria ser una jornada a una escoleta, és a dir, com és el dia a dia. També seria interessant fer un documental sobre com viu un infant l’adaptació a l’escola, inclús poder veure com és viscuda  per infants diferents de la mateixa etapa, o d’etapes diferents i com també és viscudes per les famílies i la mestra. Un altre tema que seria interessant mostrar és l’ importància de les rutines i dels horaris pels infants, per consciencia a aquelles famílies que no en tenen cura d’aquest fet i ho passen per alt.

El ventall de temes que es poden tractar entorn el món de l’educació infantil, en concret l’etapa 0-3, és molt ampli, ja que n’hi ha moltes coses a l’educació infantil que només sabem aquells professionals que per sort tenim contacte amb aquest món, però que la resta de  la gent, inclús les famílies, desconeixen.  Poden ser temes tant de l’àmbit educatiu, com aquells que estan relacionats amb el desenvolupament global de l’infant.

1.1  -> He cercat informació sobre els documentals per veure què podia afegir a la meva entrada i saber un poc més sobre ells, i ser capaç de resoldre aquesta activitat proposada a  l’assignatura

1.3 -> Abans d’escriure la meva entrada he mirat alguns blogs de les meves companyes per nodrir-me de les seves aportacions.

Love is in the air...

En aquesta entrada vos contaré una petita anècdota que  vaig  poder presenciar durant les meves pràctiques fa tres anys a l’aula dels “Metges”(aula 2-3 anys) de l’Escoleta Ciutat Antiga.

Els protagonistes d’aquesta petita història són na Juliana i n’Andrés, dos dels alumnes més grans d’aquesta aula. Quan això va succeir tot dos estaven a punt de fer els  3 anys.

Era l’hora del dinar i tots els infants estaven asseguts a taula esperant a que els hi poséssim el seu baverall.  Jo duia a terme aquesta tasca, mentre la tutora d’aula preparava els  plats amb el menjar. Els nins estaven molts xerradors aquell dia i havia molt de renou dins l’aula. 

De sobte entre tant de trull ens vàrem adonar que aquest dos infants començaven a abraçar-se. La tutora i jo sense dir res continuàrem observant-los, mentre cada una seguia amb la seva feina. De cada vegada les abraçades eren més i més intenses. Entre tant i tant se’n donaven petons innocents a les galtes.

Passada una estona, varen deixar aquestes mostres d’estima tan dolces. Minuts després es tornaren a abraçar, però en aquesta ocasió es  varen besar  als llavis aferrant-se ben fort.Donat aquest esdeveniment, la tutora va demanar als infants si eren novios, a la qual cosa n’Andrés va dir: “Si, na Juliana és la meva novia” i tot d’una la va tornar a agafar entre els seus braços i la va a torna a besar als llavis.

Vaig trobar aquest esdeveniment molt graciós i tendre, però me varen sorgir molt de dubtes, com per exemple si l'actuació d’aquests dos infants va ser només imitació del nostre món d’adults, o si realment dues criatures, relativament tan petites, tenen la capacitat de fer aquestes mostres d’enamorament, si de veritat aquestes actituds els varen néixer del seu interior o varen ser fruit dels seus records..

La veritat és que mai he tornat a presenciar una situació com aquesta, al manco no tan intensa. Segurament molt de vosaltres haureu vist a dos infants donant-se un “besito” innocent i vos penseu que estic exagerant, però la seva mestra, que ja duia moltíssims d'anys en aquesta professió, va quedar tan bocabadada com jo.

1.3 -> Per fer-me una idea de com podia fer aquesta activitat he consultat els blogs dels meus companys.

2.5 i 4.3-> En es final del relat he expressat els meus dubtes i he fet hipòtesis davant aquesta situació dins l'aula