Com puc millorar les meves competències?

A la primera entrada d’aquest blog vaig comentar grosso modo quines de les competències generals tenc assolides.

En l’entrada que ara escric comentaré quines de les subcompetències podria millorar i com crec que com ho podria fer.

Fins ara no he tingut l’oportunitat de revisar altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació perquè mai havia tingut aquesta idea ni tampoc he tingut ocasió. Si que és veritat que  moltes vegades he cercat informació per internet, però mai se m’havia ocorregut consultar blogs de gent dedicada a l’Educació Infantil.  Crec que gràcies en aquest projecte la podré assolir.

En quant a la contrastació d’allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen,  he de dir que al meu període de pràctiques no vaig tenir aquesta sort de poder consultar els documents del centre, i durant la meva vida laboral, tampoc, ja que la meva feina ha estat com auxiliar i mai he disposat temps de poder-los consultar. Esper que el dia que pugui arribar a ser tutora d’aula poder contrastar els documents amb el que fer de l’escoleta. Tal vegada també  el puc assolir l’any que ve quan realitzi les pràctiques de 3-6  a una escola, si  n’hi ha un mica més de sort i puc tenir accés als documents.

Pegant una ullada a totes les subcomptències crec que les que aquí he comentat són les que me queden per assolir. 

2.7-> En aquest cas més que els meus errors he reflexionat sobre les meves mancances i he comentat com les puc aconseguir .

2.3-> Al mateix temps que reconec les meves mancances m'estic proposant objectius que he de treballar més.

Love is in the air...

En aquesta entrada vos contaré una petita anècdota que  vaig  poder presenciar durant les meves pràctiques fa tres anys a l’aula dels “Metges”(aula 2-3 anys) de l’Escoleta Ciutat Antiga.

Els protagonistes d’aquesta petita història són na Juliana i n’Andrés, dos dels alumnes més grans d’aquesta aula. Quan això va succeir tot dos estaven a punt de fer els  3 anys.

Era l’hora del dinar i tots els infants estaven asseguts a taula esperant a que els hi poséssim el seu baverall.  Jo duia a terme aquesta tasca, mentre la tutora d’aula preparava els  plats amb el menjar. Els nins estaven molts xerradors aquell dia i havia molt de renou dins l’aula. 

De sobte entre tant de trull ens vàrem adonar que aquest dos infants començaven a abraçar-se. La tutora i jo sense dir res continuàrem observant-los, mentre cada una seguia amb la seva feina. De cada vegada les abraçades eren més i més intenses. Entre tant i tant se’n donaven petons innocents a les galtes.

Passada una estona, varen deixar aquestes mostres d’estima tan dolces. Minuts després es tornaren a abraçar, però en aquesta ocasió es  varen besar  als llavis aferrant-se ben fort.Donat aquest esdeveniment, la tutora va demanar als infants si eren novios, a la qual cosa n’Andrés va dir: “Si, na Juliana és la meva novia” i tot d’una la va tornar a agafar entre els seus braços i la va a torna a besar als llavis.

Vaig trobar aquest esdeveniment molt graciós i tendre, però me varen sorgir molt de dubtes, com per exemple si l'actuació d’aquests dos infants va ser només imitació del nostre món d’adults, o si realment dues criatures, relativament tan petites, tenen la capacitat de fer aquestes mostres d’enamorament, si de veritat aquestes actituds els varen néixer del seu interior o varen ser fruit dels seus records..

La veritat és que mai he tornat a presenciar una situació com aquesta, al manco no tan intensa. Segurament molt de vosaltres haureu vist a dos infants donant-se un “besito” innocent i vos penseu que estic exagerant, però la seva mestra, que ja duia moltíssims d'anys en aquesta professió, va quedar tan bocabadada com jo.

1.3 -> Per fer-me una idea de com podia fer aquesta activitat he consultat els blogs dels meus companys.

2.5 i 4.3-> En es final del relat he expressat els meus dubtes i he fet hipòtesis davant aquesta situació dins l'aula