Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4.3. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4.3. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de març del 2013

Love is in the air...

En aquesta entrada vos contaré una petita anècdota que  vaig  poder presenciar durant les meves pràctiques fa tres anys a l’aula dels “Metges”(aula 2-3 anys) de l’Escoleta Ciutat Antiga.

Els protagonistes d’aquesta petita història són na Juliana i n’Andrés, dos dels alumnes més grans d’aquesta aula. Quan això va succeir tot dos estaven a punt de fer els  3 anys.

Era l’hora del dinar i tots els infants estaven asseguts a taula esperant a que els hi poséssim el seu baverall.  Jo duia a terme aquesta tasca, mentre la tutora d’aula preparava els  plats amb el menjar. Els nins estaven molts xerradors aquell dia i havia molt de renou dins l’aula. 

De sobte entre tant de trull ens vàrem adonar que aquest dos infants començaven a abraçar-se. La tutora i jo sense dir res continuàrem observant-los, mentre cada una seguia amb la seva feina. De cada vegada les abraçades eren més i més intenses. Entre tant i tant se’n donaven petons innocents a les galtes.

Passada una estona, varen deixar aquestes mostres d’estima tan dolces. Minuts després es tornaren a abraçar, però en aquesta ocasió es  varen besar  als llavis aferrant-se ben fort.Donat aquest esdeveniment, la tutora va demanar als infants si eren novios, a la qual cosa n’Andrés va dir: “Si, na Juliana és la meva novia” i tot d’una la va tornar a agafar entre els seus braços i la va a torna a besar als llavis.

Vaig trobar aquest esdeveniment molt graciós i tendre, però me varen sorgir molt de dubtes, com per exemple si l'actuació d’aquests dos infants va ser només imitació del nostre món d’adults, o si realment dues criatures, relativament tan petites, tenen la capacitat de fer aquestes mostres d’enamorament, si de veritat aquestes actituds els varen néixer del seu interior o varen ser fruit dels seus records..

La veritat és que mai he tornat a presenciar una situació com aquesta, al manco no tan intensa. Segurament molt de vosaltres haureu vist a dos infants donant-se un “besito” innocent i vos penseu que estic exagerant, però la seva mestra, que ja duia moltíssims d'anys en aquesta professió, va quedar tan bocabadada com jo.




1.3 -> Per fer-me una idea de com podia fer aquesta activitat he consultat els blogs dels meus companys.

2.5 i 4.3-> En es final del relat he expressat els meus dubtes i he fet hipòtesis davant aquesta situació dins l'aula