Acomiadament

Vull dir que m’agradat moltissím l’experiència de descobrir el món dels blogs i ser partícep d’un. Penso que és un eina molt útil per compartir experiències amb la gent, en especial amb els nostres companys de classe. A més de compartir, mos permet saber que pensen  o opinen el nostres visitants gràcies a l’opció de poder escriure comentaris a cada una de les entrades.

Com a conseqüència de finalització d’aquesta assignatura he de deixar aquest blog com un punt i a part. Espero qualque dia no molt llunyà poder-li donar continuïtat i dedicar-li més temps, ja que aquesta vegada no l’he gaudit tot el que m’hagués agradat per motius acadèmics i laborals; i poder compartir moltes més coses amb tot voltros.

També vull donar les gràcies a les dues nostres mestres per engrescar-nos a participar en aquest món.

Espero que hagueu gaudit del meu blog tant com jo ho he fet de realitzar-lo.

Fins aviat bloggers!!

Assoliment de les competències

Assoliment de les competències

La primera entrada d’aquest blog la vaig dedicar a reflexionar sobre quines competències relacionades amb l’assignatura tenia adquirides. Poc dies després vaig fer una altra per reflexionar sobre com aconseguir aquelles que me mancaven. Aquestes competències eren:

-Accedir i revisar altres blogs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació

-Contrastar allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen.

Després de les feines fetes al llarg d’aquest quadrimestre he aconseguit assolir la primera gràcies al fet de poder compatir i consultar els blogs de totes les meves companyes de classe. La segona, crec que com no he hagut de fer pràctiques i quan les vaig realitzar en el seu dia no vaig tenir la sort de poder accedir als documents del centre, encara me queda una mica penjada; al manco fins l’any que ve quan realitzi les pràctiques a 3-6 o faci feina com a tutora.

D’altra banda he pogut millorar aquelles que al princi d’aquesta aventura tenia assolides. Algunes de les que crec més importants són: ser més autònoma en el meu aprenentatge,  descriure el que vull aprendre i els objectius que em propós,  identificar i comparar bones pràctiques, fer-me preguntes sobre el meu propi procés d’aprenentatge o reflexionar sobre els meus errors per trobar maneres de millorar en la meva actuación professional, entre d’altres.

Pel que fa a les competències de Perrenoud crec que fins que no faci les pràctiques el proper curs, no les tendré assolides.

2.4->He reflexionat sobre el que ha estat en meu procés d'aprenentatge envers les competències de l'assignatura

Projectes de millora, bones pràctiques i documentals...

En les darreres sessions de classe els nostres companys han presentan el seus projectes de millora, algunes bones pràctiques i alguns documentals realitzats per ells mateixos relacionats amb el món de  l’Educació Infantil, més concretament a l’etapa 0-3, ja que la gran majoria dels companys realitzen les pràctiques en centres dedicats a aquest primer cicle.

Els projectes de millora ens han ajudat a ser conscients que no existeix un centre d’educació infantil que siga perfecte, sino que sempre hi ha coses que es poden millorar en diferents àmbits. Com hem vist en alguns dels projectes de millora alguns d’aquest aspectes a millorar podrían ser el paper de la mestra dins l’aula, els patis, la psicomotricitat, l’art, els espais exteriors o els ambients. A més gràcies, a la feina dels nostres companys hem après a com es poden dur a terme les millores en aquests àmbits tractats i els problemes que en podem trobar a l'hora de fer-los.

D’altra banda, gràcies a les bones pràctiques, ens hem pogut adonar de l’importància d’aquestes. De com una activitat tant quotidiana com pot ser fer-se nets els mocs, es pot convertir en un racó més a les nostres aules. Al mateix temps, aquestes bones pràctiques fan que un centre sigui únic que tingui qualque cosa que el faci diferent de la resta, com pot se la disponibilitat d’un gran hort escolar, on tothom està convidat a participar, mestres, alumnes i famílies.

En els documentals, els temes tractats  han estat amplis. S’ha comenát per tractar l’importància de rutines com el “bon dia”o hàbits com el canvi del bolquers; fins l’importància de les parets als centres escolars;  passant per la visió dels infants sobre el joc, la convivència de les famílies a un centre infantil o l’atenció dels nins de les necessitats educatives especials en l’etapa d’infantil.

Tot això m’ha fet veure que l’Educació Infantil, abarca molts de temes, i que cada un d’ells ha de ser tractat, sense que mos passin cap ni un desaperçabuts. S’ha de tenir cura de tots els detalls siguin de l’aspecte que siguin. Per això mos hem d’aturar, observar-los, avaluar-los i millorar-los fins a que siguin allò més òptim que podem oferir als nostres alumnes.

4.2-> Amb aquestes exposicions dels meus companys a classe he après a identificar algunes bones pràctiques.

5.4 -> Gràcies als comentaris que han fet les companyes envers de les oposicions a l'hora d'aplicar en els seus centres els seus projectes, he adquirit un poc més aquesta comptència.

Valoració del nostre documental "LA VIDA D'UNA MESTRA"

En primer lloc vull comentar que ens ha estat impossible poder compartir amb tots vosaltres el nostre documental. Per problemes tècnics amb el format del vídeo no hem pogut realitzar la pel·lícula, i per tant, no vos ho hem pogut mostrar a classe i tampoc serà possible fer-lo mitjançant aquest blog. Només tendran el plaer de visualitzar-lo les nostres mestres.

Hem tingut la sort de comptar amb la col·laboració de na Juana, la qual ens va rebre amb molta amabilitat a la seva escoleta, i, per tant, ens va facilitar poder dur a terme l’idea original del nostre documental.

 A part d’aquesta dificultat que vos he comentat a l’inici d’aquesta entrada hem tingut uns altres, però de menor importància. Una de les primeres dificultats va ser que quan realitzàrem la promoció del documental, el gravàrem amb una càmera fotogràfica  i la qualitat de l’imatge no va ser la desitjada. Per tant, havíem d’aconseguir una càmera de vídeo pel dia de la gravació a l’escoleta, ja que cap de nosaltres en tenia. Finalment aconseguírem una. Una vegada el varem tenir tot gravat,vàrem haver de cercar  una versió del programa d’edició utilitzat que fos compatible amb els vídeos  de la càmera.

Un altre incovenient va ser que quan varem realitzar el guió, com que teníem pensat realitzar una entrevista, ens varem trobar que havíem recopilat massa preguntes; i que si les fèiem totes el documental ens quedaríem massa llarg. Per tant vàrem haver de fer una selecció d’aquelles més significatives.

El dia de la filmació  filmàrem vàries tomes, que després en realitzar el muntatge vàrem fer una selecció de les que havien quedat més bé, algunes hauria estat bé tornar-les a gravar, però era una mica difícil tornar a l’escoleta, ja que el dia que hi vàrem anar na Joana va fer un gran sacrifici per concedir-nos una mica del seu temps.

Teníem clar que el nostre documental duria música, però ens va duu un parell de dies prendre aquesta decisió. Volíem trobar música que s’identificà amb la temàtica del mateix.

Altres de les dificultats va estar en poder quedar  totes quatre per fer el muntatge del vídeo, ja que hi volíem estar totes presents per prendre les decisions en grup,  però per motius laborals, acadèmics i de distància ens era una mica complicat poder compaginar-nos.

Després de moltes hores sacrificades per a que tot quedàs perfecte i al nostre gust, varem obtenir un documental del qual ens sentim molt orgulloses del seu resultat final.A totes les components del grup, Isabel, Leticia, Petra i jo mos ha sabut molt de greu no poder compartir tota la feina que ens ha duit realitzar aquesta tasca. Pensam que hauríeu gaudit vegent-lo tant com nosaltres fent-lo. Però com ja sabeu tots els qui heu hagut de realitzar un documental duu molta feina i de vegades es presenten molts de contratemps de darrera hora difícils de solucionar.

5.4 ->  Com que nosaltres no hem hagut de realitzar projecte de millora ni bones pràctiques, hem traslladat aquesta competència al nostre documental. Comento els obstacles i les dificultats en l'elaboració del nostre documental

Bebés : La aventura de la vida comienza

Bébés: La aventura de la vida comienza

En aquest documental es pot veure el primer any  de vida de quatre infants en diferents llocs del món. Els protagonistes són na Mari (Japó),  en Ponijao (Namibia), en Bayarjagal (Mongolia) i na Hattie (Estats Units).

He triat aquest documental perquè m’ha parescut molt interessant el fet de poder veure com creixen els nadons segons les seves cultures. Al mateix temps, també podem  veure diferents concepcions d’infants. A més a més es pot veure l’evolució dels infants en diferents àmbits: social, emocional,psicotriu, llenguatge...

La vida de na Hattie i de na Mari són molt semblants, ja que totes dues viuen en entorns més civilitzats i moderns. En canvi la vida d’en Ponijao i en Bayarjagal són una mica més primitives, sobretot la del primer infant, que viu sense tenir cap llar condicionada, cosa que si té el segon, encara que no tan bé acondicionada com les dues nines.

 Aquest  dos nins són els que, tal vegada, m’han cridat més l’atenció, ja que pràcticament són els que viuen envoltats de la natura i amb companyia exclusiva dels seus germans i les seves mares, en cap moment apareix la figura paternal, al manco no hi apareix al llarg del documental.

La conclusió que he tret d’aquest documental és que tots els infants, siguin de la cultura i procedència que siguin tots són infants i en els seus entorns respecten les seves necessitats, les seves curiositats, la seva autonomia, les ganes de descobrir el món que els envolta...

Vos convido a tots a veure-lo i passar una bona estona descubrint la vida d'aquest quatre nadons!

2.6-> He dit el motiu de l'elecció d'aquest documental

1.1-> He accedit a la xarxa per poder trobar documentals i trobar algú del meu interés.

Promoció del nostre documental

El nostre documental es basa en la vida diària que té una mestra d’educació infantil en el seu àmbit tan personal com professional.

Actualment, com a futures mestres d’educació infantil ens persegueixen qüestions sobre la nostra possible futura vida. Aquest documental que estem preparant amb molta il·lusió cerca poder mostrar als espectadors una experiència real de la vida d’una mestra titula tant d’educadora com de mestra d’infantil, la qual ha accedit a fer-nos aquest gran favor protagonitzant la filmació. Aquesta ens dóna a conèixer la seva professió amb els avantatges i inconvenients, els sentiments que li prové tota la seva feina, l’amor als infants i més, paral·lelament amb la seva vida personal, la família, l’habitatge i fills, així com les derivacions d’una jornada a altra.

En aquest vídeo vos deixam un petit avenç per a que vos faceu una idea del que serà el nostre documental. 

Esperem que vos agradi i vos deixi amb les ganes de veure la producció completa!!

Bones pràctiques

En aquesta entrada compartiré tres bones pràctiques d'algunes de les meves companyes que actualmente realitzen pràctiques a centres infantil de 0- 3 anys. Espero que vos agradin tant com m'han agradat a mi.


Racó del moc

Hola Sandra!

Primer dir-te que enhorabona per la teva bona pràctica. És molt original haver fet un “racó de moc”. Penso que és molt útil ja que moltes vegades els infants estan amb els mocs penjats fins que les mestres ens adonem i els fèiem nets o fins que nosaltres els proporcionem un   bocinet de paper per a que ells se’ls facin nets tots sols.

Aquest racó permet que ells cobreixin la seva necessitat d’estar nets, és a dir, se podria incorporar ben bé com un hàbit més d’higiene dins l’aula,  ja que moltes vegades passa totalment desapercebut com a tal. Si els infants són capaços de rentar-se les mans, també són capaços d’anar a cercar un bocinet de paper i fer-se net ells mateixos el nas sense l’ intervenció de la mestra.

Crec que totes les aules, encara que no puguin tenir un racó específic com el cas del teu centre de pràctiques, seria adient tenir un rotllo de paper higiènic dins l’aula  a l’abast dels infants i no tenir-ho enfora del seu abast, com passa en la majoria dels casos. Si que es vere que s’ha de tenir en conte que això  no es podria dur a terme a principi de curs, ja que el rotllo de paper seria una jugueta més de l’aula i n’hi hauria paper per tot arreu.  Així que com heu fet en el teu centre és adient dur-lo a terme a partir del tercer trimestre més o manco que ja els alumnes són un poquet més grans.

Gràcies per haver compartit aquesta gran idea!!

Descompartimentació d'espais

Hola Maria!!

M’ha agradat molt la teva elecció. Penso que aquesta pràctica se podria dur a terme a qualsevol escoleta que tingui espais comuns amplis per poder-ho dur a terme, ja que òbviament a una petita seria una mica difícil  però no impossible.

És molt bonic que els infants puguin sortir de l’aula ja que en moltes ocasions els infants no tenen aquesta oportunitat, bé com ja he comentat abans, perquè l’infraestructura de l’escoleta no ho permet, o bé perquè les mestres no ho volen dur a terme. Aquesta apertura dels espais permet que els alumnes coneguin i mantinguin contacte amb els companys de les diferents etapes i el contacte amb la resta de mestres.  També permet la lliure elecció dels infants perquè permet que els infants juguin allà i amb qui més s’estimen dels seus companys d’aula o de centre.

D’altra banda, crec que també fomenta la cohesió de l’equip de mestres, ja que això en gran part és fruit del seu treball en equip.

Enhorabona!! Gaudeix molt del temps que et queda!! ;)

Setmana del protagonista

Hola Xisca!

M’ha agradat molt la teva bona pràctica. El que més m’ha agradat ha estat que se li dediqui tota una setmana sencera al protagonista. He tingut ocasions de poder presenciar aquesta activitat però sempre se li ha dedicat un dia o dos com a molt, però mai una setmana sencera i només s’ha fet l’activitat del àlbum que prèviament ha realitzat l’infant amb la seva família. Per aquest motiu m’ha cridat l’atenció la teva proposta.

Me pareix molt bé que les famílies puguin participar dins l’aula, i no només des de ca seva, amb el fet de poder entrar dins l’aula del seu fill/a i poder contar la seva història. Això també permet alhora que les famílies coneguin un poc més l’aula del seu fill/a i el vincle familia-escola sigui un poc més estret.

A part és molt bona l’idea de que a la festa es pugui compartir amb infants d’altres aula, ja que permet que els alumnes ampliïn les seves relacions socials amb companys del centre i no només del seu aula.

Gràcies per compartir aquesta bona pràctica. Gaudeix molt del temps que et queda.

1.3-> Per poder fer aquesta entrada he hagut de mirar els blogs de les meves companyes de pràctiques i escollir tres dels que més m'han cridat l'atenció.

4.2-> He identificat tres bones pràctiques i les he comentat.